Pàgines 1 | 2

Open Dharma em sembla un tipus de pa molt particular. Primer no m’agradava la idea en absolut. Tots estirats tot el dia, amb un aspecte d’estar a la lluna i captivat, bé..., això és alguna cosa, segur, però no és meditació. No, no, no. I llavors vaig lluitar i vaig lluitar perquè jo volia un recés de meditació i jo sé què és meditació; he vist imatges, he estat en altres recessos, he llegit llibres, he escrit fa temps...; llavors jo sé. I això no és això. Però només per provar, després del consell de la Jaya, vaig decidir un dia no lluitar més. Vaig decidir posar la meva confiança en aquest triumvirat no provat de Ji, parlant-me tan desconcertat. I em vaig treballar el fruit d’aquest pa fet de Open Dharma. Vaig amassar la suau, blanca i expansiva farina de la Jaya, llegint poemes de Rumi com si ella els estigués escrivint davant nostre. Vaig provar la bona i terrenal sal de la Gemma, parlant de les seves molt pràctiques i específiques baralles amb la naturalesa de la ment. I en algun lloc perdut del fons de la cuina, vaig olorar l’estrany i il·lògic, màgic llevat de l’Ajay fermentant-se... tot per sí mateix, mentre es mofa d’una metàfora que acaba d’inventar-se sobre espiritualitat i telèfons mòbils.
El forn va ser el preciós espai del recés, on totes les nostres llistes es fan redundants sota un arbre que no té cap interès en saber on vas pròximament o quines aventures has tingut en un tren tot anant cap al nord. Pròxims a un llac, o set, que es mantenia serenament impàvid a molts problemes que podries tenir sobre com això i allò té relació amb la teva suposada vida real, de tornada a casa. On no has de complaure a ningú, o agradar-li a algú. On pots romandre en silenci, el millor per a escoltar el teu cor. On pots veure el vent passar. Però encara necessites una mica de foc per a cuinar un bon pa. I això, crec, ve només des de dintre. Calor, pujant des de més baix de la teva panxa que, quan comences a sentir-lo, t’adones que està encenent, de la mateixa forma, tot al teu voltant en tots els qui t’envolten: aquestes petites flames brillants, com tants llums d’oli, il·luminant el camí a casa. Pot ser possible, suposo, lluitar durant tot el camí, fins al final. Dir "no, no, no, no..." per deu o vint dies o, fins i tot, per tota la vida. Però què falta en aquest pa? El fresc i càlid bullit al vapor tan suau del forn, coneixent que sense tu no hauria passat res en absolut? Bé, pot ser possible, però això seria inexplicablement maldestre. Per què morir-se de fam quan existeix tan bell menjar en les teves mans?
Xxx

Ajay: "Deixa que els sons arribin a tu."
Gemma: "No, no, no facis broma amb la ment, de debò. Si intentes enganyar-la, llavors... plam! T’atraparà. Suaument, suaument, has d’anar suaument a la ment."
"Sovint dic que la meditació és deixar la ment fora d’un treball que és massa gran per a ella. N’hem fet d’ella el rei i no és prou com per a regnar sobre tot el nostre ésser. Si li haguéssim donat el tron a la mà, aleshores la meditació es tractaria de recordar-li a la mà que simplement és una mà. Pot relaxar-se. Pot simplement tornar a ésser una mà.
Jaya: "I has esperat vuit dies complets per a explicar-nos això?"
I la meva pròpia guia de meditació seria alguna cosa com: Tu ja coneixes molt bé com meditar. Com expandir-te i ésser. És tan natural. No pots aprendre meditació, només pots recordar-te d'ella.
Anglaterra

Amb l’ajuda de l’atmosfera femenina i d’acceptació que la Jaya, la Gemma i l’Ajay van oferir en el recés, vaig poder trobar el coratge per a "entrar en el foc" i llavors, suaument, caure en els braços del silenci.
Israel

Open Dharma confia i coneix les formes de desbloquejar la saviesa inherent en les persones. Ells rarament o mai esmenten la paraula "no-dualitat" i, tot i així, la seva aproximació és completament la de veure que cada cosa té una resplendor i una llibertat natural, que són expressades en diferents formes a través de diferents individus.
Fer meditació estirats ha estat d’ajuda. M’agrada quan la Jaya parla sobre la vida que és més gran que la vida i la mort. Tenir persones (vosaltres) que saben com escoltar, en qui sento que puc confiar i no haver d’amagar les meves pròpies fallades, m’ha ajudat molt a vessar llum en nusos no desitjats, en pors .Tenir aquesta profunda i honesta comunicació amb un altre fa que les coses que no vull apareguin amb més força i reals.
Tenir genuïna supervisió i tot i així, el rang complet de visió, de visió sense guia per a descobrir la meva pròpia experiència sense "bé" i "mal".
Explorar el silenci, així com la interacció durant els recessos d’Open Dharma ha portat un dinamisme i un sentit d’acostament que sento m’ha ajudat a explorar diferents aspectes del meu ésser. I també tenir l’oportunitat d’estar en complert silenci. Asseure’s en un grup petit i compartir les meves pròpies experiències en el transcurs dels dies és un repte; però conèixer que estic en bones mans es converteix en un nerviós plaer, ple d’aprenentatge, i la possibilitat de parlar des d’un lloc genuí sense extres. Senzillament tenir un grup on puc ser com sóc i tenir ànim en el meu propi camí, sense haver d’entrar en cap categoria específica, ha estat d’ajuda.
~Jens-ji, Sweden

Les seves converses obren ulls i cors. Sempre he sentit que exactament el que necessito escoltar és el que m’arriba en el moment adequat, com si hagués estat especialment pensat per mi!
Però no és solament el que diuen, també és el que sento durant les seves ensenyances o les meditacions que fem amb elles: una profunda sensació de pau, sense necessitat de res més que descansar en això i confiar que el creixement interior trobarà el seu camí a través meu.

Recordo una vegada, durant un Dharma gathering (trobada) a Sarnath, Índia, que li estava explicant a la Jaya el meu "drama" del moment ("ooooh, sóc taaaant ....." --omple l’espai amb qualsevol cosa que et soni terrible i impossible de superar-), i ella simplement em va somriure amb els seus amorosos ulls i em va dir: "No et crec!!" Bé, em vaig adonar de la meva manca d’arguments convincents sobre el que estava dient, pel que ja no em creia ni jo mateixa!!

Però el millor d’elles és que no són convencionals. Amb un mètode establert, hem de respectar: elles improvisen en el moment, d’acord amb el que sigui necessari. I el que sovint es necessita és que t’animin a recolzar-te i descansar, com una forma de deixar anar les nostres tensions i condicionaments.
~Virginie-ji, France

Pàgines 1 | 2